Quan, ulls clucs, al
capvespre d'una tardor adorable, aspiro l'abrusada sentida del teu
pit, veig desfilar un feliç litoral estremit que enlluernen els focs
d'un sol inalterable, una illa mandrosa on la natura espleta abundor
d'arbres rars de saborosos fruits, homes de cos esvelt, vigorós,
recuits, i dones de mirada que sorprèn de tan neta. Guiat per ta
fragància vers climes tropicals, veig un port inundat de veles i de
pals encara fatigats pel mar que els balanceja, mentre el perfum dels
verds tamarius costaners, que es propaga dins l'aire m'omple el pit i
es barreja a dins de la meva ànima al cant dels mariners. Perfum
exòtic” Baudelaire.

No hay comentarios:
Publicar un comentario