Del sostre de la libèl·lula un infant foll se n'ha penjat, esguarda l'herba fixament, confiat aixeca els ulls: la lleugera boira es llepa com un gat que es despulla dels seus somnis, l'infant sap que el món a penes comença, tot és transparent, és la lluna qui roman al centre de la terra, és el verdor que tapa el cel, i és dins dels ulls de l'infant, dins els seus ulls foscos i profunds, com les nits blanques quan neix la llum.( “ El més jove” Paul Eluard )