Ada Liz estengué el braç per agafar una mica de mar sense onades, però la proa era tan alta que el seu desig morí. Després fita l'horitzó i va estremir-se. El capità, que passava, lloà una flor que ella duia i la invità a prendre un còctel en la seva cabina. Ella renuncià amb un somriure: digué que la fortor de quitrà la marejava i que li calien aire i soletat ( “ Semblava de seda” Mercè Rodoreda )