A punta de clar, esmolava la llum, primer amb una pedra granissada, després amb una altra de més fina. Em deia: ._ Si aquesta matinada es feia clar a terra!! però no: el cel es venta, amb els arbres, la llum, i el turó matina, negre com mai, re-encesa l'aurora i els arbres obscurs ( Perejaume” Pagès iques )