Continuava essent tan bona com la recordava .Coneixia bé aquella obra, la meva mare n'havia fet una versió per a dansa. En la creació visual de la meva mare, Charley recitava un monòleg mentre feia uns pas-sets damunt del taüt. Lleus moviments al ritme de la ràbia continguda. L'obra continuava desgranant monòlegs i jo vaig buscar la noia amb la mirada. ( Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo “ Albert Espinosa”)