_ He vist fugir les hores - diria - i els dies i els anys. Mai ni enlloc no he pogut trobar els teus ulls i un dia no vaig voler anar a Dakar, creguda que era terra endins, per por que em fugís de les mans el color de la teva mirada. Després un mariner amic va explicar-me que hi havia ports i barcasses i marineria..... - D'on veníem, quan ens vam trobar? De quines clarors, de quines tenebres? . Jo venia de comptades primaveres florides, dels sentiments que no han nascut, de moltes il·lusions que no han passat. Venia d'amors no sabuts i torno a tu perquè encara t'estimo....( “ Semblava de seda” Mercè Rodoreda )