La meva mare mai no es va desenamorar del meu pare, ha mantingut el seu amor per ell igual de viu que l'estiu que es van conèixer. Per poder fer això, ha girat l'esquena a la vida. A vegades subsisteix durant dies alimentant-se només d'aigua i d'aire. Com que és l'única forma de vida complexa coneguda que fa tal cosa, haurien de posar el seu nom a una nova espècie animal. Una vegada l'oncle Julian em va dir que l'escultor i pintor Albertto Giacometti va dir que a vegades només per pintar una cara s'ha de renunciar a la figura sencera. Per pintar una fulla, s'ha de sacrificar el paisatge sencer. Al començament pot semblar que estàs posant límits, però amb el temps t'adones que si tens mig centímetre d'alguna cosa tens més possibilitats de conservar una determinada sensació de l'univers que no pas si fas veure que abastes el cel sencer. La meva mare no va triar ni una fulla ni una cara. Va triar el meu pare, i per conservar un determinat sentiment, va sacrificar el món.