L'automàtic va disparar-se, feú un petit soroll i, lentament, baixà el disc. Hi hagué una pausa. Alguna cosa semblant a un corrent d'aire gairebé imperceptible anà guanyant en intensitat. Entreobrí una porta i va baixar uns esglaons que donaven en un patí interior. Ensopegà amb quelcom de sòlid i opac, i blasfemà en veu baixa. Després es dirigí a un petit passadís, a l'altra banda del patí, i s'arremolinà. Ara se sentia la música allunyada, sorda, filtrada. Era una nit silenciosa i tranquil·la, d'una gran suavitat, amb l'aroma de la primavera que davallava dels arbres. ( “ Amb la tècnica de Lovecraft. Joan Perucho )