23 jul 2013
Mirall Trencat - Mercè Rodoreda " I, pertot, l'heura que s'enfila, que escanya, que s'arrossega per ser més forta. L'heura al voltant de l'aigua. L'heura fosca, amb les fulles enterques, que mal tapaven els penjolls de raïms de granets petits i negres. Tot el que en un temps havia estat ordenat, dirigit, l'abandó i el pas de les estacions ho havien convertit en malaltia. De les branques velles, de les branques noves, de les branques esqueixades pel vent, cremades pels llamps, de tots els aixoplucs de sota de les fulles, un dia, feia anys, n'havien fugit els ocells. "NEVADA..millor dit està nevant D'1 mtr x 75 cm
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
SENSACIONAL !!!!! la llum ..... aquella llum ....... i el text també és un deu
ResponderEliminarMil gràcies,candidat a l'expo del Sofia,,eps!!! per el meu gust esclar..i si la Neus vol
ResponderEliminar