El vent de la imaginació infla les veles del pensament. Com la proa al trencar l'aigua, així el present penetra en el futur deixant una estela de records.
Hem de cuidar que, amb els anys, fins els més tristos resultin lluminosos
( “ Reminiscències” Anna Maria Dalí )
que bonics i melangiosos!!! tant la pintura com el text
ResponderEliminarEl bot, el bot blanc, en un mar gris al hivern, grisot, tristot ( el cel amenaça pluja )......grisor que transmet el mar en temps de neu, els colors perdent la lluentor de l'estiu , el brillar de la canícula,tornà d'un blanc gris el color del mar, el color de les blanques barques, per restar en espera..... cantant les veles!! un cant no menys trist... auguri de no poder sortir a mar.
ResponderEliminarque bonic, aquest text, també
Eliminar